01. del cor a l’ànima

Ens hem submergit dins la pell,
i asseguts,
hem deixat que el batec del cor marqui les nostres passes.

L’ànima ens ha acompanyat,
i mitjançant els sentits,
hem descobert que amb les nostres mans i les nostres veus
podem expressar allò que sentim,
de dins cap enfora…

02. allez!

Tancarem els ulls
i aprendrem a escoltar rius, mars i muntanyes.
Viatjarem des del sol d’Orient
fins a les aigües de la Mediterrània.
Recorrerem amb pas ferm tots els indrets
per fer ballar a tot aquell que no vol estar quiet.
Coneixerem els somriures més bonics,
que sense dir res ja ho diuen tot.

Allez! Allez! Cap amunt!
Que aquesta nit és festa i ballarem com si fos l’última!
Allez! Allez! Sempre amunt!
Tocarem tots junts el Cultrum per treure’ns la son del damunt!

Remarem sense posar fre,
amb ulls desperts, al pas del temps,
per reconèixer els diferents secrets
que ens guarda aquella gent
que sap guarir amb una sola rialla.
Girarem per tot arreu, aprofitant cada moment,
tocant amb els dits els vestits d’una terra per descobrir,
guardant i portant la música a aquelles orelles perdudes.

Serem trobadors de tresors que s’amaguen en cada petit cor,
alegres somiadors que volen dansar amb l’aire
i trobar tota la màgia sota cada cançó.

Allez! Allez! Cap amunt!
Que aquesta nit és festa i ballarem com si fos l’última!
Allez! Allez! Sempre amunt!
Tocarem tots junts el Cultrum per treure’ns la son del damunt!

03. els tambors de la rebel·lió

Sonen, sonen, sonen, sonen!
Sonen, sonen, sonen, sonen!

Diuen que plourà, alegria pels carrers,
diuen que plourà, harmonia entre la gent,
que la vella cançó fa ballar els carrers menys desperts,
i per tots els racons se sumen veus de diferents parts del món.
Tambors que repicaran sobre corbates que retallen sense mandra,
que no es cansen de la falsia, de les paraules tòxiques i les mans llargues.

Are the sounds of the freedom.
Are the voices of the people oh yeah!
The future is now! You know the future is now!

Sonen, sonen, sonen, sonen!
Sonen, sonen, sonen, sonen!

Així que desperto amb el repic dels tambors
que em donen corda i mouen els batecs del meu cor.
Esquivo la intoxicació de mitjans que ja no informen,
que controlen i volen tapar la nostra visió, enfonsar les il·lusions,
que no pensis, que no actuïs, que no siguis mai tu mateix.
Pensar, és clar, no és pas del seu gust,
ells prefereixen veure les neurones com s’adormen,
com no es mouen, com es moren, fumant l’opi del poble.
Així que aixeca’t i deixa’t emportar pels sons del tambor que no pot parar,
que penetra fent vibrar, despertant els cors germans per la revolta.

Are the sounds of the freedom.
Are the voices of the people oh yeah!
The future is now! You know the future is now!

Mira com canta la llibertat per damunt de la vanitat,
mira com balla la solidaritat per damunt de les injustícies.

Sonen, sonen, sonen, sonen!
Sonen, sonen, sonen, sonen! Els tambors de la rebel·lió!

04. la foguera

Diuen les velles llengües que abans tothom hi feia cremes,
que era una bona manera de treure’s el mal ull que els hi queia.
Trossos de ceps molt ben podats, un tronc de faig que està malalt,
un llumí per encetar i el foc ja ha començat.

Ooh! Ooh! La foguera de la Ribera!
Hi cremarem totes les penes!
Ooh! Ooh! La foguera de la Ribera!
Des d’Ascó i Rasquera!

Un bon formatge i vi al porró, una torrada per fer-hi un mos,
escalivada i un xarrup de rom, la manta al coll i cap al tros.
Així que amic, no siguis tímid i que ningú pas t’ho prohibeixi,
que riguis i que utilitzis per cremar-hi els teus maleficis.

Ooh! Ooh! La foguera de la Ribera!
Hi cremarem totes les penes!
Ooh! Ooh! La foguera de la Ribera!
Des de Tivissa i Vinebre!

Jo t’animo que t’animis, que et sumis i li diguis
al veí o al més petit, als avis o als teus amics:
rebutjant els mals auguris dels nostres camins,
units fem la força per trobar un bon destí.
La qüestió és sempre estar junts, ben preparats,
seguirem fent fogueres per Sant Joan
i hi ficarem aquell que mal governa,
que s’omple les butxaques a costa del ciutadà.

Ooh! Ooh! La foguera de la Ribera!
Hi cremarem totes les penes!
Ooh! Ooh! La foguera de la Ribera!
Des de La Palma i Móra d’Ebre!

05. trobarem

Trobarem el teu somriure, cada dia quan despertis,
serem l’aire que respiris, quan aquest ambient t’ofegui,
i t’assecarem les llàgrimes d’aquests ulls somiadors,
només para bé l’orella i et donem la solució.

Obrirem perquè entri allò que ens vol bé,
i que el vent s’endugui ben lluny allò que és buit, allò que és inert.

Per un instant aturaré el pensament i gaudiré,
oblidaré el que vaig fer i deixaré que la ment s’enredi amb el present,
que ningú ens prengui ni una gota del nostre temps,
que la vida està feta de moments i no vull perdre-la amb qui no es mereix.

A vegades un somriure t’omple més que una rialla,
una simple mirada diu molt més que mil paraules.
Un t’estimo a cau d’orella, és com l’aire que respires,
i a vegades oblidem que hem de viure plenament,
agafar cada segon com si no hi hagués demà,
i l’endemà de cada dia pensaràs que és un regal.
Passa el temps i tot canvia, com de ritme a melodia,
així que viu, somriu, somia, que surt el sol i ja és de dia.

Obrirem perquè entri allò que ens vol bé,
i que el vent s’endugui ben lluny allò que és buit, allò que és inert.

Des de la finestra més alta, corren sota els meus peus,
un grapat de núvols que s’esfumen en un tres i no res.
Amb els dits vull tocar el blau del riu, els fruits del camp,
respirar la calor de la ciutat, que parla el llenguatge universal.

Gira, gira, baldufa viatgera,
que no tenim res a perdre, i si ensopegues aixeca’t!

06. lladre de cors

Tombarem tots aquests murs que ha creat el monstre,
no deixarem que el seu orgull trepitgi el nostre.
Cremarem totes les pors i enterrarem l’angoixa,
farem pols de les temors i ens traurem la llosa.
Serem sords a tots aquells que tracten les flors sense aigua,
serem un pou ple just al mig del desert que ens atrapa,
camins que no es cansen de dansar i ballar guiats pels astres.

Serem el vol d’una au que no vol, ser atrapada per lladre de cors!

Oh, oh, oh, així que trenca les cadenes i allibera’t!
Oh, oh, oh, caminarem posant els peus a terra i el cap a les estrelles!

Tancarem les boques brutes, esborrarem paraules aspres,
lligarem mans que no saben tenir tacte amb els que viuen al seu costat.
Farem un crit ben alt per pentinar amb la veu la llibertat,
acaronant l’aire que respirem per caminar junts, plegats,
homes i dones que volen viure lliures i sentir-se estimats.

Serem el vol d’una au que no vol, ser atrapada per lladre de cors!

Oh, oh, oh, així que trenca les cadenes i allibera’t!
Oh, oh, oh, caminarem posant els peus a terra i el cap a les estrelles!

07. donde lleve el corazón

Bailaré debajo del mantel de luces,
dejaré que la noche me acompañe en este viaje.
Sin claros destinos, siguiendo el instinto,
ato mis miedos, ligero no les dejo sitio.
Un árbol que se abraza con el sol,
me da sombra, es media vida,
me da calma, me llena de energía.
Y la brisa, a toda prisa, es la loca vida que aprieta día a día,
o bien la tuya o bien la mía.

Respiro mientras todo se pone en su sitio oh oh…
Mi destino, cualquier rincón.
¡Mi destino es donde lleve el corazón!

Correré por el campo sin descanso,
cogeré los paisajes más salvajes.
Guardaré en mi libreta,
versos y letras, ideas y experiencias.
Les daremos color y haremos un cóctel en forma de canción.
Me da baile, me da vida,
me da alegría, me llena de energía.
Y la brisa a toda prisa, pasa y no avisa.Mi ino es: donde lleve el corzaóorzasitio uoh oh…de energiaquien se quiere,

Respiro mientras todo se pone en su sitio oh oh…
Mi destino, cualquier rincón.
¡Mi destino es donde lleve el corazón!

08. entender

Entender que hay otra manera de ver,
que hay otra manera de ser,
que no todo tiene que ser como ellos lo ven.

A veces creo que es mentira todo lo que en la tele veo.
Que es mentira todo lo que en la prensa leo.
Los políticos son niños cuando salen al recreo.
Lo que no entiendo porque tú los escuchas
si sabes que están mintiendo,
si ni siquiera ellos creen en lo que están diciendo,
tan solo es una imagen lo que te están vendiendo.

Entender que hay otra manera de ver,
que hay otra manera de ser,
que no todo tiene que ser como ellos lo ven.

Y yo me niego, prefiero ir dando palos de ciego,
prefiero ser un arrastrado y ganarme el cielo.
Me niego, prefiero ir dando palos de ciego,
prefiero quedarme el alma y vender el ego.

Entender que hay otra manera de ver,
que hay otra manera de ser,
que no todo tiene que ser como ellos lo ven.

Entender…

09. keystrokes

Please enjoy good music always relaxed as when you want
To look at the sea and feel the cool wind going.
And now, at this moment thanks to the people I love.
Family and friends who will always be in warm corner of my heart
I dedicate the song to the rhythm of keystrokes!

10. nòmada

Nòmada que no descansa, que busca amb la terra el seu aliat.
Herba i aigua calenta que sufoca la set del guerrer
que ha après a escoltar amb els sentits la panxa,
i s’ha entregat de ple a ple, amb les seves mans,
a llaurar, sembrar i cuidar els camps.
Saber conviure i no perdre la identitat,
gest rebel d’autonomia que deixa petjada quan camina
i fa un pas sempre endavant a la llibertat de viure.

No s’atura el pas del que sap escoltar el vent i avança,
del que sense brúixola sap trobar aixopluc i descansa.
No li preocupa el que es pugui trobar en el seu camí,
ell es salta els obstacles i segueix el seu instint.

11. vull estar amb tu

Les paraules són més curtes, les mirades transparents,
les rialles ben escasses des de fa ja algun temps.
I què ha canviat de nosaltres, si tots dos, volem l’altre?

La rutina m’atabala, aviat l’haurem d’esquivar,
anem junts a fer un llarg viatge per poder-nos retrobar,
amb aquella llum dels teus llavis, ben vermells, en els meus.

Vull estar amb tu! Sé que tu ho vols també!
Vull que estem junts, avui i demà, avui i demà!

12. no money

We’ve got no money to spend and a hard work to do.
No need no money my friend we would survive by ourselves.

How many roads we’ve left to go?
How many rivers we’ve left to cross?

We’ve got no time to lose
And a long life to live.
We’ve got no time for crying.
We would survive day by day.

How many roads we’ve left to go?
How many rivers we’ve left to cross?

We’ve got no money to spend! Oh oh!
We’ve got no money to spend! Oh oh!

We’ve got the power of reggae and the power of soul.
Wanna see you baby dancing all night long.
We’ve got the power of reggae and the power of soul.
Wanna see you baby dancing all night long.

Come on!

13. conectados

El silencio me abraza, el cielo con nubes,
la noche tumbada, la luna ya salta.
Almas que vuelan y bailan, al son de las estrellas,
mil maneras de conectar, aunque no estemos cerca.
Tocando los pies en el suelo, sumergidos en el agua,
ahora quiero cantarte, que saltes, que rías, que bailes, que sueñes,
desde un pequeño rincón… ¡de mí adentro!

Vive el instante y encuentra tu destino,
haz tu camino y sigue tu instinto,
no pierdas ni un solo minuto y haz de tu tiempo tu mejor amigo.
Vuela y sueña y haz lo que tu creas, siempre alerta y despierta,
usa la maña y no la fuerza, tu cabeza…¡la mejor herramienta!

Escuchando el mar me doy cuenta que,
puedo sentirme cerca de quien se quiere.
Prender la luz que iluminará cuando el día se canse
y la noche nos brinde con su dulce canción,
danzaremos libres y sin lastres.
Moléculas se mueven generando vibraciones
que harán sentirnos… ¡más unidos y más fuertes!

14. dins la pell

Gotes de notes que cauen del cel
que mullen i s’enreden dins la pell i et desperten,
és la cançó d’una tempesta.
Llamps, sons, ruixats i trons,
melodies d’aigua que sonen fent ballar cors amb pena
i se’n van cap al mar per sempre.

Són rondalles que es cantaven vora el foc mentre el vent bufava!
Tots es deixaven les seves veus trencades per espantar aquell diable!

Fulles que repiquen l’aigua,
peus nuus jugant amb l’aire,
raigs de llum que em pessiguen la cara,
aprenent a desxifrar la Mare.
Mare, diga’m quina és la cançó dels que busquem les arrels,
dels que volem agafar el temps no pas amb les mans
sinó tocant o bé cantant.

Són rondalles que es cantaven vora el foc mentre el vent bufava!
Tots es deixaven les seves veus trencades per espantar aquell diable!

15. es fon

Aixecaré totes les pedres per trobar els teus petons,
pujaré totes les serres perquè em vegis des de qualsevol lloc del món.
Buscaré i trobaré el teu somriure
que m’avisa que s’ha de viure cada segon.
Agafaré les branques seques d’aquest bosc per fer una foguera,
senyals de fum, que són dreceres per als nostres cors.

Es fon, es fon en un segon tot el record, quan tot és fosc…

Escriuré paraules plenes, fent ús de totes les eines,
per revelar i sentir-me més propers allà on ets tu.
Sóc nàufrag d’un mar d’angoixes
que vol expressar-se amb una ampolla.
Fer arribar la meva veu, allà on no arriben els meus peus.
T’abraçaré mentre la son m’enganya i m’apropa al teu costat.

Es fon, es fon en un segon tot el record, quan tot és fosc…

Toni ‘Rude’ Letrán: Veu.
Toni Adam: Guitarra elèctrica i veu.
Roger Baiges: Teclat i veu.
Eduard Casanova ‘Esko’: Baix.
Luis Herrero: Bateria.
Miquel Radua ‘Madro’: Trompeta, guitarra elèctrica i veu.
Josep M Vilanova ‘Chema’: Trompeta.
Adrià Ortiz: Acordió diatònic, saxo alt i darbuka.
Joan Biarnés: Saxo tenor.
JC Martin ‘Boby’: Trombó de vares.

Han col.laborat:
Miquel Àngel Barberán: Guitarra elèctrica a “Conectados”
Jorge Olshanetsky: Guitarra elèctrica a “No money” i guitarra espanyola a “Nòmada”
Jorge Varela: Piano a “Trobarem”
Gerard Marsal: Bouzouki a “Nòmada”
Gerard Pouget: Riqq a “Nòmada”
Bartolomé García-Plata: Clarinet a “Nòmada” i “Donde lleve el corazón”
Miqueló Prats: Bateria i percussions a “Trobarem”

Enregistrat, mesclat i masteritzat a MBG Audio per Miquel Àngel Barberán.
Arranjaments i producció de Miquel Radua.
Disseny del disc: Lluc Queralt i Xavi Pallarès.

Cultrum vol agrair amb la mà al cor a tota la gent que ha fet realitat Dins la pell! Sou l’anhel de les nostres passes.

Han col·laborat amb el seu art: Lluc Queralt, Xavi Pallarès, Iñaki Zazpe, Tzeitel Puig, Sergi Canyellas, Jordi Vilella, Miquel Requena i Albert Biarnès; Francesc Mínguez, Laura Rodes, Tamara Ruiz i Luis Delclos. El Miquel Àngel Barberán, el Jorge Olshanetsky, el Jorge Varela, el Gerard Marsal, el Gerard Pouget, el Bartolomé García-Plata i el Miqueló Prats amb la seva música. A tots ells, moltes gràcies!

Volem dedicar aquest disc a la Juny, la Maria, la Clàudia, l’Olga, la Carol, la Llúcia, l’Helena, l’Anna, la Laura, l’Íngrid, el Xixo, el Pau Baiges, l’avi Roman, l’àvia Anna, l’àvia Conxita i el Miki.

A totes les nostres famílies que ens han recolzat des del primer dia. I en especial a la Míriam, qui tambñe ens va recolzar des del primer instant. Trobarem a faltar e teu somriure als nostres concerts.

 

© 2015 DISCMEDI